dissabte, 8 de setembre del 2012

You'll never forget my face!!

diumenge, 2 de setembre del 2012

El mundo se derrumba y nosotros nos enamoramos.

Casablanca, 1942

dimarts, 17 de juliol del 2012

Un mes després de tornar. Aquí estic, passant calor a 31 ºC a les 20:10 de la tarda.
Secà, estornuts, crema broncejadora, Mediterrani, Mustela i puré de fruites. Entre molts altres.

Aquest estiu fa aquesta olor.

Torno a caminar. Endavant.

http://www.youtube.com/watch?v=1SmxVCM39j4

diumenge, 15 de juliol del 2012

Elisabeth se dió cuenta que permanecía con la problematica, que en realidad, nunca le había abandonado. Incluyo ya antes de nacer, el problema había sedimentado en su lecho natal, precipitándose de alguna manera considerable durante su crecimiento vital. 

Ella era demasiado sensible para no percibirlo, pero a menudo se preguntaba si sus hermanas lo habían sufrido más que ella. Nunca había planteado preguntárselo, y quizás había llegado el momento.  Intentaba hablar de ello, pero no podía, estaba incapacitada. Sólo pronunciar esas mofas hacia su ser quierido, le dolían de tal forma que se quedaba sin aliento. 

Se percató que toda su trayectoria había estado relacionada intrínsecamente con ello. 
Cuando se había enamorado, había perdido peso. Luego lo ganó, y el hambre y el apetito, siempre fueron cogidos de la mano. Así como las ganas de vivir, era una persona tan emotiva, que su maquinaria dejaba de funcionar, o en su defecto, funcionaba a una velocidad de la luz en función de cómo se sentía.

De la manera que fuese, habría un día que habría que solucionarlo. 
Y ese día había pasado, pero como siempre, la historia se repite. 
Una y otra vez. 

Nuevamente lo intentó.





dijous, 12 de juliol del 2012





Punt i principi de viure sense tu.

dilluns, 2 de juliol del 2012

 don't waste your time waiting

 Abril, 2012.

Cliffs of Moher, Irlanda.

dilluns, 21 de maig del 2012





 
Siempre he sido una persona observadora, atenta a cadauno de los detalles de cada situación. Además nunca me ha costado esfuerzo retener en mi mente. La condición de “voyeur” la practico desde que tengo uso de consciencia. Reunir éstas condiciones es, en buena parte, las causas principales por las que en algun dia de mi vida me apeteció  tomar una cámara y afotar. Antes de eso me pasaba mucho rato mirando el cajón de fotos antiguas de casa de mis abuelos. Fotos viejas, sinceras, espontáneas y al mismo tiempo mi única fuente visual de mi vida se esctructura a partir de las cámaras que he tenido, fotos que he hecho. La historia de mi família.

diumenge, 20 de maig del 2012

the roots of the education are bitter but the fruit is sweet
ARISTOTILE

dimecres, 16 de maig del 2012

1 month and 1 day left

divendres, 4 de maig del 2012


La memòria no guarda pel·lícules, guarda fotografies.

dilluns, 30 d’abril del 2012

"No olvides que la causa de tu presente es tu pasado,
así como la causa de tu futuro será tu presente.

Aprende de los audaces, de los fuertes,
de quien no acepta situaciones,
de quien vivirá a pesar de todo.
Piensa menos en tus problemas y más en tu trabajo
y tus problemas sin eliminarlos, morirán.

Levántate y mira el sol por las mañanas
y respira la luz del amanecer.
Tú eres parte de la fuerza de tu vida,
ahora despiértate, lucha, camina, decídete
y triunfarás en la vida;
Nunca pienses en la suerte,
porque la suerte es el pretexto de los fracasados".

Lucha.
Pablo Neruda.
 
 

dimarts, 24 d’abril del 2012

dijous, 15 de març del 2012

dijous, 1 de març del 2012

dimarts, 28 de febrer del 2012

dimarts, 14 de febrer del 2012

Avui hem fet cors d'Origami!

dilluns, 13 de febrer del 2012

De tant en tant he d'imposar l'ordre al meu armari. A vegades penso que aquestes samarretes estaria millor que fossin al prestatge de dalt, al costat dels jerseis que em poso a l'hivern, i així tenir-ho més fàcil a l'hora de combinar-ho.
Però a vegades, visualment, hi queda millor al prestatge de baix. Clar que, ben mirat, en aquest prestatge on hi he deixat les samarretes, hi tinc més aviat la roba d'esport, i no concorda massa amb la que comparteix espai. 

I sempre, que quedi bonic. Agradable a la vista, que els colors s'alternin i contrastin, per facilitar distingir-los. Sempre. Fàcil i bonic.

Diuen que el teu armari és una representació, a petita escala, de com ets tu, de la teva història.
I efectivament, com a la meva vida, al meu prestatge no hi pot faltar alguna essència musical, algun record, alguna olor.


dilluns, 6 de febrer del 2012

Des d'Irlanda enyoro Barcelona.
No hi ha una ciutat igual.
Almenys no la conec.

Una part de mi no ha volgut marxar... M'hi vinculen taaaaantes coses... que m'emociono mirant el 3 a la carta, en un dia com avui que s'otorguen els Premis Gaudí, avui que ha mort un dels últims artistes informalites de postguerra, Antoni Tàpies. I em retorna aquest ai al cor de no haver anat a la Fundació abans de venir cap a Irlanda, però és així. Com moltes coses a la vida, que un cop fetes ja no podem tornar, i el millor que podem fer, i que cal, és acceptar-ho. 

http://www.youtube.com/watch?v=kJdwzY1o7k8

dijous, 2 de febrer del 2012

Ara són les 16:38. Les 17:38 a Catalunya.
Des d'aquí penso en la meva última vida a Catalunya; les classes d'anglès, la ceràmica, la Teresa... el bus, el tren, l'Alvaro, l'esport, la tardor, la gana, la música, Chloé.

Miro amb perspectiva aquests últims i difícils mesos a Barcelona, i no és que me'n arrepenteixi d'haver-los passat. Va arribar la tardor, vaig veure néixer el meu nebot, el Nadal, el valor del temps, dels viatges Blanes-Barcelona-Blanes-Barcelona. TAnt de bo ho hagués fet abans això de marxar... però penso que el moment és ARA, i no fa 4 mesos, ni tampoc esperar massa. El moment va arribar i l'estic vivint ara i és el que he d'aprofitar.

Enjoy the experience!

dimarts, 17 de gener del 2012

dimarts, 10 de gener del 2012

dimarts, 3 de gener del 2012

dilluns, 2 de gener del 2012

Cada dia és un regal

 
Cada dia és un regal.
Especial i  dolços 26 amb el Martinet <3.
Banda Sonora tendra com ell.