You'll never forget my face!!
dissabte, 8 de setembre del 2012
dimarts, 17 de juliol del 2012
diumenge, 15 de juliol del 2012
Elisabeth se dió cuenta que permanecía con la problematica, que en realidad, nunca le había abandonado. Incluyo ya antes de nacer, el problema había sedimentado en su lecho natal, precipitándose de alguna manera considerable durante su crecimiento vital.
Ella era demasiado sensible para no percibirlo, pero a menudo se preguntaba si sus hermanas lo habían sufrido más que ella. Nunca había planteado preguntárselo, y quizás había llegado el momento. Intentaba hablar de ello, pero no podía, estaba incapacitada. Sólo pronunciar esas mofas hacia su ser quierido, le dolían de tal forma que se quedaba sin aliento.
Se percató que toda su trayectoria había estado relacionada intrínsecamente con ello.
Cuando se había enamorado, había perdido peso. Luego lo ganó, y el hambre y el apetito, siempre fueron cogidos de la mano. Así como las ganas de vivir, era una persona tan emotiva, que su maquinaria dejaba de funcionar, o en su defecto, funcionaba a una velocidad de la luz en función de cómo se sentía.
De la manera que fuese, habría un día que habría que solucionarlo.
Y ese día había pasado, pero como siempre, la historia se repite.
Una y otra vez.
Nuevamente lo intentó.
dijous, 12 de juliol del 2012
dilluns, 21 de maig del 2012
Siempre he sido una persona observadora, atenta a
cadauno de los detalles de cada situación. Además nunca me ha costado esfuerzo
retener en mi mente. La condición de “voyeur” la practico desde que tengo uso
de consciencia. Reunir éstas condiciones es, en buena parte, las causas
principales por las que en algun dia de mi vida me apeteció tomar una cámara y afotar. Antes de eso
me pasaba mucho rato mirando el cajón de fotos antiguas de casa de mis abuelos.
Fotos viejas, sinceras, espontáneas y al mismo tiempo mi única fuente visual de mi vida se esctructura a partir de las cámaras que he tenido, fotos que he
hecho. La historia de mi família.
dimecres, 16 de maig del 2012
divendres, 4 de maig del 2012
dilluns, 30 d’abril del 2012
"No olvides que la
causa de tu presente es tu pasado,
así como la causa de tu futuro
será tu presente.
Aprende de los audaces, de los fuertes,
de quien no acepta situaciones,
de quien vivirá a pesar de todo.
Piensa menos en tus problemas y más en tu trabajo
y tus problemas
sin eliminarlos, morirán.
Levántate y mira el sol por las
mañanas
y respira la luz del amanecer.
Tú eres parte de la
fuerza de tu vida,
ahora despiértate, lucha, camina, decídete
y
triunfarás en la vida;
Nunca pienses en la suerte,
porque la
suerte es el pretexto de los fracasados".
Lucha.
Pablo
Neruda.
dimarts, 24 d’abril del 2012
dijous, 15 de març del 2012
dijous, 1 de març del 2012
dimarts, 28 de febrer del 2012
dimarts, 14 de febrer del 2012
dilluns, 13 de febrer del 2012
De tant en tant he d'imposar l'ordre al meu armari. A vegades penso que aquestes samarretes estaria millor que fossin al prestatge de dalt, al costat dels jerseis que em poso a l'hivern, i així tenir-ho més fàcil a l'hora de combinar-ho.
Però a vegades, visualment, hi queda millor al prestatge de baix. Clar que, ben mirat, en aquest prestatge on hi he deixat les samarretes, hi tinc més aviat la roba d'esport, i no concorda massa amb la que comparteix espai.
I sempre, que quedi bonic. Agradable a la vista, que els colors s'alternin i contrastin, per facilitar distingir-los. Sempre. Fàcil i bonic.
Diuen que el teu armari és una representació, a petita escala, de com ets tu, de la teva història.
I efectivament, com a la meva vida, al meu prestatge no hi pot faltar alguna essència musical, algun record, alguna olor.
Però a vegades, visualment, hi queda millor al prestatge de baix. Clar que, ben mirat, en aquest prestatge on hi he deixat les samarretes, hi tinc més aviat la roba d'esport, i no concorda massa amb la que comparteix espai.
I sempre, que quedi bonic. Agradable a la vista, que els colors s'alternin i contrastin, per facilitar distingir-los. Sempre. Fàcil i bonic.
Diuen que el teu armari és una representació, a petita escala, de com ets tu, de la teva història.
I efectivament, com a la meva vida, al meu prestatge no hi pot faltar alguna essència musical, algun record, alguna olor.
dilluns, 6 de febrer del 2012
Des d'Irlanda enyoro Barcelona.
No hi ha una ciutat igual.
Almenys no la conec.
Una part de mi no ha volgut marxar... M'hi vinculen taaaaantes coses... que m'emociono mirant el 3 a la carta, en un dia com avui que s'otorguen els Premis Gaudí, avui que ha mort un dels últims artistes informalites de postguerra, Antoni Tàpies. I em retorna aquest ai al cor de no haver anat a la Fundació abans de venir cap a Irlanda, però és així. Com moltes coses a la vida, que un cop fetes ja no podem tornar, i el millor que podem fer, i que cal, és acceptar-ho.
http://www.youtube.com/watch?v=kJdwzY1o7k8
No hi ha una ciutat igual.
Almenys no la conec.
Una part de mi no ha volgut marxar... M'hi vinculen taaaaantes coses... que m'emociono mirant el 3 a la carta, en un dia com avui que s'otorguen els Premis Gaudí, avui que ha mort un dels últims artistes informalites de postguerra, Antoni Tàpies. I em retorna aquest ai al cor de no haver anat a la Fundació abans de venir cap a Irlanda, però és així. Com moltes coses a la vida, que un cop fetes ja no podem tornar, i el millor que podem fer, i que cal, és acceptar-ho.
http://www.youtube.com/watch?v=kJdwzY1o7k8
dijous, 2 de febrer del 2012
Ara són les 16:38. Les 17:38 a Catalunya.
Des d'aquí penso en la meva última vida a Catalunya; les classes d'anglès, la ceràmica, la Teresa... el bus, el tren, l'Alvaro, l'esport, la tardor, la gana, la música, Chloé.
Miro amb perspectiva aquests últims i difícils mesos a Barcelona, i no és que me'n arrepenteixi d'haver-los passat. Va arribar la tardor, vaig veure néixer el meu nebot, el Nadal, el valor del temps, dels viatges Blanes-Barcelona-Blanes-Barcelona. TAnt de bo ho hagués fet abans això de marxar... però penso que el moment és ARA, i no fa 4 mesos, ni tampoc esperar massa. El moment va arribar i l'estic vivint ara i és el que he d'aprofitar.
Enjoy the experience!
Des d'aquí penso en la meva última vida a Catalunya; les classes d'anglès, la ceràmica, la Teresa... el bus, el tren, l'Alvaro, l'esport, la tardor, la gana, la música, Chloé.
Miro amb perspectiva aquests últims i difícils mesos a Barcelona, i no és que me'n arrepenteixi d'haver-los passat. Va arribar la tardor, vaig veure néixer el meu nebot, el Nadal, el valor del temps, dels viatges Blanes-Barcelona-Blanes-Barcelona. TAnt de bo ho hagués fet abans això de marxar... però penso que el moment és ARA, i no fa 4 mesos, ni tampoc esperar massa. El moment va arribar i l'estic vivint ara i és el que he d'aprofitar.
Enjoy the experience!
dimarts, 17 de gener del 2012
dimarts, 10 de gener del 2012
dimarts, 3 de gener del 2012
dilluns, 2 de gener del 2012
Cada dia és un regal
Especial i dolços 26 amb el Martinet <3.
Banda Sonora tendra com ell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)