Tinc uns pares nostàlgics, i com diu la frase castellana de "tal palo tal astilla" jo no en puc ser menys. Tenia 6 tendres anys de vida quan es va celebrar el Honeymoon Project d'Antoni Miralda. Els meus pares, a l'altra banda del món, i jo a casa la meva padrina que em planxava la bata de l'escola, em donava una estima inabastable i em passava les trucades dels meus pares que a les 8:00h del matí (hora blanenca) em deien bona nit, Georgina.
Mai podré oblidar totes aquestes circumstàncies que feien variar la rutina de qualsevol nena de 6 anys, i que només havia d'esperar uns mesos per viure una altra de les fites històriques; les Olimpíades de Barcelona. Aquell any, cada dia era un festa.
Qualsevol podria dir que no té nostàlgia?
