Des d'aquí penso en la meva última vida a Catalunya; les classes d'anglès, la ceràmica, la Teresa... el bus, el tren, l'Alvaro, l'esport, la tardor, la gana, la música, Chloé.
Miro amb perspectiva aquests últims i difícils mesos a Barcelona, i no és que me'n arrepenteixi d'haver-los passat. Va arribar la tardor, vaig veure néixer el meu nebot, el Nadal, el valor del temps, dels viatges Blanes-Barcelona-Blanes-Barcelona. TAnt de bo ho hagués fet abans això de marxar... però penso que el moment és ARA, i no fa 4 mesos, ni tampoc esperar massa. El moment va arribar i l'estic vivint ara i és el que he d'aprofitar.
