“Antes de emprender un proyecto, siempre trato de conocer el contexto general, de impregnarme de la civilización involucrada y de aprender. Sólo entonces estoy en condiciones de alcanzar, con una gran libertad, lo que Bresson caracteriza como actitud decisiva del fotógrafo: toma su fotografía con un ojo muy abierto, que observa el mundo a través de un visor, mientras que el otro, cerrado, mira el interior de su alma”

I. Morath.

Abril

Amagat en mentidetes, 
amagat en som molt joves per tenir res massa clar

Benvolgut, 10 Milles per veure una bona armadura.

2011 ha començat amb un sentiment de l'ai al cor, un ai ple de dolçor, sinceritat amb mi mateixa i llum, molta llum. 

Potser a la que ha naat passant les setmanes, els dies... he pensat que no era ben bé així, però sigui com sigui és genial que la vida és infinitament fantàstica. Tot s'ha anat posant al seu lloc. Semblava que els 25 m'aportarien serenitat, crec que per fi, ho estic aconseguint, encara que tot podria ser millor, no em queixo. Al contrari, estic aprenent a valorar tot el que la vida m'està regalant, i per contrar, a no dona massa importància  a allò que em torbava, i puc parlar en passat perquè ja és passat. I encara que és cert que hem de saber conviure amb el passat, i he après a afrontar-l'ho amb enteresa. 

Abril ha estat un mes agitat per tornar a la calma i retrobar-me. Març va ser més dur, abril va començar amb calidesa; els aniversaris de la Flor i l'Irene i el seu picnic a la Ciutadella, les fotos, la gespa, el cau, unes cançons i danses, l'excursió de setmana santa, l'entrega de la memòria, la preinscripció al màster, la visita de la Gon, de la Marina, el bon temps, ... i la gran notícia; seré tieta! <3

Escirec des de un Ford Focus recolzada en una guia europea, acompanyada pel Jorge i la Marina, escolto Manel i torno a pensar en què avui és dia 21 d'abril. Un dia com aquests, avui fa 32 anys en què es van casar els meus pares. 

I tot venia en realitat d'aquest fragment que tant en fa pensar de la primera vegada que el vaig sentir.

Seràs tota una experta en tirar endavant, i els moments de mirar enrera et faran gràcia i et faràn mal. I potser no seré el teu amic ni tindré res a veure en si ets o no ets feliç, però que quan sigui vell seguiré cantant-te cançons igual, caminaré lent i m'asseuré de vegades als bancs, verset a verset, convocaré el teu cos llarg i blanc, que vinguin els anys aquí em té la calma!