Va arribar la tieta,
els avis feien dinar especial,
el Martí havia crescut un pam.

<3

Auld Lang Syne

Algun dia la veu d'un corn límpid  i solitari ressonarà a trenc d'alba, i baixarà un núvol turgent nimbat de llum, i la veu profunda de la glòria em cridarà de lluny... i hauré de saltar del llit i sortir tot sol. 

Yukio Mishima, El mariner que va perdre la gràcia del mar.

Som portada.

Diu (que) menjae

Els diumenges de tardor són càlids i entranyables.
No estàn fets per pensar gaire.
Per degustar grans plaers.
Per encendre la llar de foc per primer dia.
Per olorar la llenya.
Per fer-se infusions de canyella.
Per organitzar la setmana a la moleskine.
Per posar-se el jersei de la iaia.

Per descansar.
Per viure.
Per ser feliç.

Era negre profund dels teus ulls, des del fons de la teva mirada

“You make the mistake of thinking that you have to choose, that you have to do what you want, that there are conditions for happiness. What matters– all that matters, really– is the will to happiness, a kind of enormous, ever present consciousness.”

Mersault, A Happy Death, Albert Camus, 1971

 - És que el pa negre que encara els donen de racionament no es pot menjar! Un cop va venir una pobre dona i em va portar un crostó d'aquesta mena de pa perquè em fes càrrec del que havien de menjar. Gairebé vaig plorar de pena, era com un tros de carbó o de serradures brutes -

Vaig pensar que la maleïda guerra arriba fins i tot a fer malbé el pa, mata el pa i tot, perquè allò no era pa, allò era un pa mort, sense ànima i sense virtut. El vaig guardar, aquell mos de pa negre, no gosava llençar-lo, i el vaig posar als peus de la Mare de déu del canterano, a la sala, a veure si els de dalt feien un miracle com el d'aquelles bodes, quan Jesús va convertir l'aigua en vi perquè la seva mare l'hi va demanar, que ell ni se n'adonava que el vi s'havia acabat i els convidats bevien qualsevol cosa.


Pa negre, E. Teixidor.