Sostenible, ecològic i lliure, on poder-hi establir casa nostra, sense alterar-ne l'entorn.
És possible. Només amb constància i creant un efecte dominó que comença en un mateix.
<3
dijous, 18 d’agost del 2011
S'ha acabat el bròquil
Sostenible, ecològic i lliure, on poder-hi establir casa nostra, sense alterar-ne l'entorn.
És possible. Només amb constància i creant un efecte dominó que comença en un mateix.
<3
divendres, 12 d’agost del 2011
dilluns, 1 d’agost del 2011
Londres és errant. Com l'holandès. Hi ha tot tipus de gent; índis, british people a tota regla (paquites!), àrabs ( les dones d'aquí estàn ultrareprimides amb tanta burka i, al mateix temps, amb tanta boutique; la segona Meca de la moda.
Aquell matí d'Agost el va passar sola a Londres. I no es vaig sentir tanta fóra de lloc com en un primer moment pensava. La gent feia la seva, sobrevivia, o almenys ho intentava, tirava endavant i si queia, es torna a aixecar.
Pensava en moltes coses i en una; en ella i el que m'envoltava.. I potser semblava estrany, pensava per sí matiexa, però era el normal afirmava. Mai havia deixat de ser egocèntrica, i possiblement mai ho deixaria de ser, i no n'estava orgullosa, de fet li molestava. Però el que li feia ballar el cap era saber els motius pels quals s'havia convertit en una noia egocèntrica. Perquè?
De la manera que fos, ella només pensava que es mereixia ser feliç, no tenia cap mena d'intenció de remoure la consciència i la inconsciència.
La seva ubicació a Oxford Street, a ple ull de l'huracà d'un capitalisme aplastant. Mentre això flueix, ella pensa, i també pensa: fa sol!. I segueix pensat, que no seria fàcil crear un món diferent de l'actual. No l'hem pogut triar, com tampoc ho ha pogut triar un intocable de l'Índia, les barreres vitals hi són per tothom, en menor o major mesura. Les psicològiques ens les posem nosaltres mateixos, suposava.
En una crisi de valors com aquesta, lo ideal seria poder aferrar-se en quelcom que ens asseguri tenir una confiança en nosaltres mateixos. Potser que el nostre sigui la moda, o el sentir-se guapo, diferent, únic i estimat. No és fàcil, creia, però tampoc devia ser tant complicat.
Aquells dies, com molts altres, agraia que l'atzar li hagués brindat aquesta oportunitat, l'amistat que li oferia aquesta amiga resident a Londres, de la que n'estava orgullosa, No només d'haver-la conegut, sinó d'haver sapigut cultivar-ne dia a dia, encara que les diferències marquessin unes distàncies.
Aquell matí d'Agost el va passar sola a Londres. I no es vaig sentir tanta fóra de lloc com en un primer moment pensava. La gent feia la seva, sobrevivia, o almenys ho intentava, tirava endavant i si queia, es torna a aixecar.
Pensava en moltes coses i en una; en ella i el que m'envoltava.. I potser semblava estrany, pensava per sí matiexa, però era el normal afirmava. Mai havia deixat de ser egocèntrica, i possiblement mai ho deixaria de ser, i no n'estava orgullosa, de fet li molestava. Però el que li feia ballar el cap era saber els motius pels quals s'havia convertit en una noia egocèntrica. Perquè?
De la manera que fos, ella només pensava que es mereixia ser feliç, no tenia cap mena d'intenció de remoure la consciència i la inconsciència.
La seva ubicació a Oxford Street, a ple ull de l'huracà d'un capitalisme aplastant. Mentre això flueix, ella pensa, i també pensa: fa sol!. I segueix pensat, que no seria fàcil crear un món diferent de l'actual. No l'hem pogut triar, com tampoc ho ha pogut triar un intocable de l'Índia, les barreres vitals hi són per tothom, en menor o major mesura. Les psicològiques ens les posem nosaltres mateixos, suposava.
En una crisi de valors com aquesta, lo ideal seria poder aferrar-se en quelcom que ens asseguri tenir una confiança en nosaltres mateixos. Potser que el nostre sigui la moda, o el sentir-se guapo, diferent, únic i estimat. No és fàcil, creia, però tampoc devia ser tant complicat.
Aquells dies, com molts altres, agraia que l'atzar li hagués brindat aquesta oportunitat, l'amistat que li oferia aquesta amiga resident a Londres, de la que n'estava orgullosa, No només d'haver-la conegut, sinó d'haver sapigut cultivar-ne dia a dia, encara que les diferències marquessin unes distàncies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)