dijous, 16 de desembre del 2010
dilluns, 13 de desembre del 2010
dimecres, 1 de desembre del 2010
dimecres, 24 de novembre del 2010
Pintura i sentiment
La bebedora d'absenta, 1900. E. Dégas
El caràcter dinàmic que té la composició fa palès la relació que Dégas tenia amb una de les arts emergents del moment de la seva creació. La fotografia. La direcció marcada per les diagonals de les taules de marbre ens dirigeixen a la mirada dels personatges. Una mirada perduda embriagada per l'absenta.
no importa, sino venís conmigo. Éste viaje es mejor hacerlo sólo.
Yo te voy a recordar todos los días, porque un amor así nunca se olvida.
dilluns, 15 de novembre del 2010
diumenge, 14 de novembre del 2010
Working sunday morning
Cada cual vaia diciendo lo que quiera
se lo lleva la corriente.
Por la carretera ves pasar la gente
y tu sangre permanece indiferente.
Le pides a tu dios por las mañanas que lo malo no te coja,
después le pides al viento que te arrastre las hojas,
rezas por la lluvia y no te mojas.
Ya ha llegado ya el sol a lo más alto.
¿Que puede yo hacer? no puedo mirarlo, ni vivir sin él.
Todavía tengo mucho que aprender.
Regaré tus flores, si tu riegas las mías.
Cada bicho va buscando su armonía.
dissabte, 13 de novembre del 2010
dimarts, 12 d’octubre del 2010
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Els nens creixen,
els homes ens decepcionen
i els gossos es moren.
http://www.youtube.com/watch?v=sgzeqwhNTDk&ob=av2e
els homes ens decepcionen
i els gossos es moren.
http://www.youtube.com/watch?v=sgzeqwhNTDk&ob=av2e
dimarts, 5 d’octubre del 2010
diumenge, 26 de setembre del 2010
dijous, 9 de setembre del 2010
Perquè hi ha moments que encara que la línia de l'horitzó no estigui delimitada i sembli llunyana, arriba un moment, en el que per fi, has pogut arribar.
I te'n adones que tot el patiment sofert només és fruit d'una ansiada i desbordant imaginació. Que tot té un principi i un final, una data de caducitat del que no en manca un aprenentatge.
dijous, 26 d’agost del 2010
dimecres, 25 d’agost del 2010
Hoy se valoran los conocimientos y se desea disponer, por tanto, de materias científicas. Donde se enseña, se toman apuntes, se copia, se lee en voz alta y se relee, se desayuna en todas partes y no se come hasta la saciedad en ningún sitio. Los alumnos máximos son oyentes, con muchos libros hacen uno, se llamn entonces doctores y buscan nuevos oyentes: la enseñanza gira en círculo. Trasmitir sin aumentar el valor significa en la actualidad empujar. Así, la esculea actual forma distribuidores, no creadores. En lugar de dejar crear, ordena tomar notas... Así, hace administradores, no organizadores... La juventud actual se percata de esta orientación equivocada: de que... los conocimientos históricos impiden la producción. Y de que la enseñanza oída sin deber olvidar significa una ingestión de alimento sin posterior evacuación, y de que la sustitución de ello, el vómito en el examen, es perjudicial para la salud...Mucha historia no deja trabajar. Lo contrario, poca historia y mucho trabajo, nos interesa más.
Albers, J.:."Historisch oder jetzig" en Junge Menschen 8 (1924) (número especial dedicado a la Bauhaus)
Albers, J.:."Historisch oder jetzig" en Junge Menschen 8 (1924) (número especial dedicado a la Bauhaus)
divendres, 13 d’agost del 2010
dimecres, 11 d’agost del 2010
dilluns, 19 de juliol del 2010
dijous, 15 de juliol del 2010
No es fàcil saber perquè es deixa
d'estimar a una altra persona No és senzill explicar perquè un bon día
un es desenamora, perquè quan arriba el retrobament un es veu
incapacitat per tornar a sentir aquell afecte, aquell amor. No es fàcil
analitzar perquè no es percep la personalitat de l'altre tant
intensament com abans, no es troba la veu càlida, no se sent l'impuls
d'abraçar ni de fer petons, no s'experimenta aquell sentiment que
semblava inesgotable.
dijous, 8 de juliol del 2010
El hombre nunca puede saber que debe querer, porque vive solo una vida y no tiene modo de compararla con sus vidas precedentes ni de enmendarla en sus vidas posteriores. No existe posibilidad alguna de comprobar cual de las decisiones es la mejor, porque no existe comparación alguna. El hombre lo vive todo a la primera y sin preparación. Como si un actor representase su obra sin ningún tipo de ensayo. Pero que valor puede tener la vida si el primer ensayo para vivir es ya la vida misma? Por eso la vida parece un boceto. Pero ni un boceto es la palabra precisa, porque un boceto es siempre un borrador de algo, la preparación para un cuadro, mientras que el boceto que es nuestra vida es un boceto para nada, un borrador sin cuadro.
Milan Kundera
"La insoportable levedad del ser"
dilluns, 5 de juliol del 2010
dissabte, 3 de juliol del 2010
divendres, 18 de juny del 2010
dimarts, 8 de juny del 2010
dissabte, 29 de maig del 2010
diumenge, 23 de maig del 2010
diumenge, 9 de maig del 2010
dijous, 29 d’abril del 2010
dijous, 22 d’abril del 2010
diumenge, 18 d’abril del 2010
dimarts, 13 d’abril del 2010
divendres, 9 d’abril del 2010
sociologia del cine
Y entonces descubrí algo inesperado y acaso aún más interesante: que puede haber una antropología cinematográfica porque el cine es, en métodos propios, con recursos de los que hasta ahora no se había dispuesto, un análisis del hombre, una indagación de la vida humana.
Julián Marías,
Toma de posesión de la Real Academia de B.A de San Fernando (16.12.1990)
Con faldas y a lo loco
Los pájaros
El crepúsculo de los dioses
Desayuno con diamantes
Casablanca
Las fresas salvajes
El Apartamento
Persona
divendres, 2 d’abril del 2010
4meses 3semanas 2días
Si he de ser sincera m’esperava
alguna cosa més contundent. Intense et dechirant com la crítica que li fa Le Nouvel Observateur.
Intensa? Sí. Les llargues seqüències
que segueixen a la protagonista del film, Otilia, pels carrers més obscurs dels
últims dies del comunisme a Rumania. Desperten aquell sentiment que Freud va
patentar amb la seva obra Unheimlich,
sense fer gaire esment a la sonda i al fetus. (per tots aquells que no han vist
la pel·lícula)
Esgarrifant? Des del meu punt de
vista és un sentiment més proper allò sinistre, amb regust d’un director que
sembla haver estat impregnat de les primeres obres de Lynch, Tarantino… que s’entremescla
amb allò quasi ridícul, o de certa comicitat pel que fa a la inconsciència i la
manca de responsabilitats d’una jove universitaria, Gabita, així com d’una societat
lligada a uns estereotips molt anclats al poder, que reprimiexen les ànsies d’unes
llibertats individuals primordials.
dijous, 1 d’abril del 2010
dimarts, 30 de març del 2010
diumenge, 21 de març del 2010
dijous, 11 de març del 2010
dimarts, 9 de març del 2010
dissabte, 27 de febrer del 2010
diumenge, 21 de febrer del 2010
Film
Fotograma Centauros del Desierto, 1956
John Wayne.
Impressionada per la quantitat de recursos cinematogràfics que la van fer la gran pel·lícula del 1956 (justament l'any que es duu a terme, de manera interrompuda, Calle Mayor de J. A. Bardem), tanco parèntesis, ejem.
Els canvis sobtats de la pròpia diègesi del film no deixa a ningú indiferent.
Esplèndida en tots els sentits, tot i els dos intents per veure-la sencera, en un primer moment la vaig odiar, no hi havia manera de quedar-me desperta, i un cop acabada només roman en mi aquest gust a idolatria.
dijous, 18 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)