dijous, 16 de desembre del 2010

dilluns, 13 de desembre del 2010

Su fidelidad a las cosas felices ahuyenta de su memoria los malos recuerdos para no evocar más que los momentos de felicidad.

dimecres, 1 de desembre del 2010

El pasado es algo que podemos recordar, pero no tocar.
Y todo lo que se recuerda es borroso y vago.

[In the mood for love]

dimecres, 24 de novembre del 2010

Pintura i sentiment

La bebedora d'absenta, 1900. E. Dégas

El caràcter dinàmic que té la composició fa palès la relació que Dégas tenia amb una de les arts emergents del moment de la seva creació. La fotografia. La direcció marcada per les diagonals de les taules de marbre ens dirigeixen a la mirada dels personatges. Una mirada perduda embriagada per l'absenta. 
no importa, sino venís conmigo. Éste viaje es mejor hacerlo sólo.
Yo te voy a recordar todos los días, porque un amor así nunca se olvida.



dilluns, 15 de novembre del 2010

diumenge, 14 de novembre del 2010

Working sunday morning



Cada cual vaia diciendo lo que quiera
se lo lleva la corriente.
Por la carretera ves pasar la gente
y tu sangre permanece indiferente.

Le pides a tu dios por las mañanas que lo malo no te coja,
después le pides al viento que te arrastre las hojas,
rezas por la lluvia y no te mojas.

Ya ha llegado ya el sol a lo más alto.
¿Que puede yo hacer? no puedo mirarlo, ni vivir sin él.
Todavía tengo mucho que aprender.

Regaré tus flores, si tu riegas las mías.
Cada bicho va buscando su armonía.


dissabte, 13 de novembre del 2010

dimarts, 12 d’octubre del 2010

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Els nens creixen,
els homes ens decepcionen
i els gossos es moren.

http://www.youtube.com/watch?v=sgzeqwhNTDk&ob=av2e


diumenge, 26 de setembre del 2010







La situación no iba a cambiar. Pero yo sí podía cambiar, podía elegir tomarme las cosas de una manera distinta. Porque no sólo no anhelando lo imposible sería feliz, porque sólo quien no busca finalmente encuentra, sólo quien no busca ya tiene.


Blanes, agost 2010

dijous, 9 de setembre del 2010

Perquè hi ha moments que encara que la línia de l'horitzó no estigui delimitada i sembli llunyana, arriba un moment, en el que per fi, has pogut arribar. 
I te'n adones que tot el patiment sofert només és fruit d'una ansiada i desbordant imaginació. Que tot té un principi i un final, una data de caducitat del que no en manca un aprenentatge.



dimecres, 25 d’agost del 2010

Hoy  se valoran los conocimientos y se desea disponer, por tanto, de materias científicas. Donde se enseña, se toman apuntes, se copia, se lee en voz alta y se relee, se desayuna en todas partes y no se come hasta la saciedad en ningún sitio. Los alumnos máximos son oyentes, con muchos libros hacen uno, se llamn entonces doctores y buscan nuevos oyentes: la enseñanza gira en círculo. Trasmitir sin aumentar el valor significa en la actualidad empujar. Así, la esculea actual forma distribuidores, no creadores. En lugar de dejar crear, ordena tomar notas... Así, hace administradores, no organizadores... La juventud actual se percata de esta orientación equivocada: de que... los conocimientos históricos impiden la producción. Y de que la enseñanza oída sin deber olvidar significa una ingestión de alimento sin posterior evacuación, y de que la sustitución de ello, el vómito en el examen, es perjudicial para la salud...Mucha historia no deja trabajar. Lo contrario, poca historia y mucho trabajo, nos interesa más.



Albers, J.:."Historisch oder jetzig" en Junge Menschen 8 (1924) (número especial dedicado a la Bauhaus)





dilluns, 16 d’agost del 2010

No ploris perquè les coses s'hagin acabat; somriu perquè han existit.

L.E. BOURDAKIAN


divendres, 13 d’agost del 2010

LDN 20!0

guardar energies per buscar alternatives quan passi

dimecres, 11 d’agost del 2010

Arquitectura

Sky & Green. El caliu d'un roig de dilatació de pupil·les.





 London, Agost 2010

dilluns, 19 de juliol del 2010

dijous, 15 de juliol del 2010

No es fàcil saber perquè es deixa d'estimar a una altra persona No és senzill explicar perquè un bon día un es desenamora, perquè quan arriba el retrobament un es veu incapacitat per tornar a sentir aquell afecte, aquell amor. No es fàcil analitzar perquè no es percep la personalitat de l'altre tant intensament com abans, no es troba la veu càlida, no se sent l'impuls d'abraçar ni de fer petons, no s'experimenta aquell sentiment que semblava inesgotable.

dijous, 8 de juliol del 2010

El hombre nunca puede saber que debe querer, porque vive solo una vida y no tiene modo de compararla con sus vidas precedentes ni de enmendarla en sus vidas posteriores. No existe posibilidad alguna de comprobar cual de las decisiones es la mejor, porque no existe comparación alguna. El hombre lo vive todo a la primera y sin preparación. Como si un actor representase su obra sin ningún tipo de ensayo. Pero que valor puede tener la vida si el primer ensayo para vivir es ya la vida misma? Por eso la vida parece un boceto. Pero ni un boceto es la palabra precisa, porque un boceto es siempre un borrador de algo, la preparación para un cuadro, mientras que el boceto que es nuestra vida es un boceto para nada, un borrador sin cuadro. Milan Kundera "La insoportable levedad del ser"

dilluns, 5 de juliol del 2010

Juliol a Barcelona. Noves experiències i gent nova,... un estiu ben diferent dels 23 passats. Estranya, inestable, sensible i insensible alhora.

dissabte, 3 de juliol del 2010

divendres, 18 de juny del 2010

The die is made.





diumenge, 9 de maig del 2010

dijous, 29 d’abril del 2010

dijous, 22 d’abril del 2010

diumenge, 18 d’abril del 2010

dimarts, 13 d’abril del 2010

divendres, 9 d’abril del 2010

sociologia del cine

Y entonces descubrí algo inesperado y acaso aún más interesante: que puede haber una antropología cinematográfica porque el cine es, en métodos propios, con recursos de los que hasta ahora no se había dispuesto, un análisis del hombre, una indagación de la vida humana.

Julián Marías, 
Toma de posesión de la Real Academia de B.A de San Fernando (16.12.1990)



Fotogrames:
Con faldas y a lo loco
Los pájaros
El crepúsculo de los dioses
Desayuno con diamantes 
Casablanca
Las fresas salvajes
El Apartamento
Persona




divendres, 2 d’abril del 2010

4meses 3semanas 2días

 
Si he de ser sincera m’esperava alguna cosa més contundent. Intense et dechirant com la crítica que li fa Le Nouvel Observateur.

Intensa? Sí. Les llargues seqüències que segueixen a la protagonista del film, Otilia, pels carrers més obscurs dels últims dies del comunisme a Rumania. Desperten aquell sentiment que Freud va patentar amb la seva obra Unheimlich, sense fer gaire esment a la sonda i al fetus. (per tots aquells que no han vist la pel·lícula)

Esgarrifant? Des del meu punt de vista és un sentiment més proper allò sinistre, amb regust d’un director que sembla haver estat impregnat de les primeres obres de Lynch, Tarantino… que s’entremescla amb allò quasi ridícul, o de certa comicitat pel que fa a la inconsciència i la manca de responsabilitats d’una jove universitaria, Gabita, així com d’una societat lligada a uns estereotips molt anclats al poder, que reprimiexen les ànsies d’unes llibertats individuals primordials.

dijous, 1 d’abril del 2010

dimarts, 30 de març del 2010

diumenge, 21 de març del 2010

dijous, 11 de març del 2010

La foto era amb la intenció de fotografiar el grandíssim putto que hi havia radere, impregnat de la belezza romane de la ciutat eterna.

dimarts, 9 de març del 2010

dissabte, 27 de febrer del 2010

Hay cuatro niveles de existencia: existir como una piedra, vivir como una planta, sentir como un animal, y entender como un hombre.
La humanidad es perfectible, pero sólo el humanista es verdaderamente humano.


Charles Bouelles



diumenge, 21 de febrer del 2010

Film

 
Fotograma Centauros del Desierto, 1956
John Wayne.

Impressionada per la quantitat de recursos cinematogràfics que la van fer la gran pel·lícula del 1956 (justament l'any que es duu a terme, de manera interrompuda, Calle Mayor de J. A. Bardem), tanco parèntesis, ejem.
Els canvis sobtats de la pròpia diègesi del film no deixa a ningú indiferent.
Esplèndida en tots els sentits, tot i els dos intents per veure-la sencera, en un primer moment la vaig odiar, no hi havia manera de quedar-me desperta, i un cop acabada només roman en mi  aquest gust a idolatria.

dijous, 18 de febrer del 2010

He intentat autoconvencrem de que ella m'exigia massa, que no em tratava prou bé.
Ara, confirmant que m'equivocava, i assumint la meva similitud amb qui més m'omple d'orgull, segueixo endavant.

I està essent el el que més m'està costant d'acceptar, però al mateix temps el meu mayor alliberament.