dimarts, 28 de febrer del 2012
dimarts, 14 de febrer del 2012
dilluns, 13 de febrer del 2012
De tant en tant he d'imposar l'ordre al meu armari. A vegades penso que aquestes samarretes estaria millor que fossin al prestatge de dalt, al costat dels jerseis que em poso a l'hivern, i així tenir-ho més fàcil a l'hora de combinar-ho.
Però a vegades, visualment, hi queda millor al prestatge de baix. Clar que, ben mirat, en aquest prestatge on hi he deixat les samarretes, hi tinc més aviat la roba d'esport, i no concorda massa amb la que comparteix espai.
I sempre, que quedi bonic. Agradable a la vista, que els colors s'alternin i contrastin, per facilitar distingir-los. Sempre. Fàcil i bonic.
Diuen que el teu armari és una representació, a petita escala, de com ets tu, de la teva història.
I efectivament, com a la meva vida, al meu prestatge no hi pot faltar alguna essència musical, algun record, alguna olor.
Però a vegades, visualment, hi queda millor al prestatge de baix. Clar que, ben mirat, en aquest prestatge on hi he deixat les samarretes, hi tinc més aviat la roba d'esport, i no concorda massa amb la que comparteix espai.
I sempre, que quedi bonic. Agradable a la vista, que els colors s'alternin i contrastin, per facilitar distingir-los. Sempre. Fàcil i bonic.
Diuen que el teu armari és una representació, a petita escala, de com ets tu, de la teva història.
I efectivament, com a la meva vida, al meu prestatge no hi pot faltar alguna essència musical, algun record, alguna olor.
dilluns, 6 de febrer del 2012
Des d'Irlanda enyoro Barcelona.
No hi ha una ciutat igual.
Almenys no la conec.
Una part de mi no ha volgut marxar... M'hi vinculen taaaaantes coses... que m'emociono mirant el 3 a la carta, en un dia com avui que s'otorguen els Premis Gaudí, avui que ha mort un dels últims artistes informalites de postguerra, Antoni Tàpies. I em retorna aquest ai al cor de no haver anat a la Fundació abans de venir cap a Irlanda, però és així. Com moltes coses a la vida, que un cop fetes ja no podem tornar, i el millor que podem fer, i que cal, és acceptar-ho.
http://www.youtube.com/watch?v=kJdwzY1o7k8
No hi ha una ciutat igual.
Almenys no la conec.
http://www.youtube.com/watch?v=kJdwzY1o7k8
dijous, 2 de febrer del 2012
Ara són les 16:38. Les 17:38 a Catalunya.
Des d'aquí penso en la meva última vida a Catalunya; les classes d'anglès, la ceràmica, la Teresa... el bus, el tren, l'Alvaro, l'esport, la tardor, la gana, la música, Chloé.
Miro amb perspectiva aquests últims i difícils mesos a Barcelona, i no és que me'n arrepenteixi d'haver-los passat. Va arribar la tardor, vaig veure néixer el meu nebot, el Nadal, el valor del temps, dels viatges Blanes-Barcelona-Blanes-Barcelona. TAnt de bo ho hagués fet abans això de marxar... però penso que el moment és ARA, i no fa 4 mesos, ni tampoc esperar massa. El moment va arribar i l'estic vivint ara i és el que he d'aprofitar.
Enjoy the experience!
Des d'aquí penso en la meva última vida a Catalunya; les classes d'anglès, la ceràmica, la Teresa... el bus, el tren, l'Alvaro, l'esport, la tardor, la gana, la música, Chloé.
Miro amb perspectiva aquests últims i difícils mesos a Barcelona, i no és que me'n arrepenteixi d'haver-los passat. Va arribar la tardor, vaig veure néixer el meu nebot, el Nadal, el valor del temps, dels viatges Blanes-Barcelona-Blanes-Barcelona. TAnt de bo ho hagués fet abans això de marxar... però penso que el moment és ARA, i no fa 4 mesos, ni tampoc esperar massa. El moment va arribar i l'estic vivint ara i és el que he d'aprofitar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)