Si he de ser sincera m’esperava
alguna cosa més contundent. Intense et dechirant com la crítica que li fa Le Nouvel Observateur.
Intensa? Sí. Les llargues seqüències
que segueixen a la protagonista del film, Otilia, pels carrers més obscurs dels
últims dies del comunisme a Rumania. Desperten aquell sentiment que Freud va
patentar amb la seva obra Unheimlich,
sense fer gaire esment a la sonda i al fetus. (per tots aquells que no han vist
la pel·lícula)
Esgarrifant? Des del meu punt de
vista és un sentiment més proper allò sinistre, amb regust d’un director que
sembla haver estat impregnat de les primeres obres de Lynch, Tarantino… que s’entremescla
amb allò quasi ridícul, o de certa comicitat pel que fa a la inconsciència i la
manca de responsabilitats d’una jove universitaria, Gabita, així com d’una societat
lligada a uns estereotips molt anclats al poder, que reprimiexen les ànsies d’unes
llibertats individuals primordials.
