Y el tiempo pasaba deprisa...

serenity

pocos quedan como él

Que no mori la primavera

sociologia del cine

Y entonces descubrí algo inesperado y acaso aún más interesante: que puede haber una antropología cinematográfica porque el cine es, en métodos propios, con recursos de los que hasta ahora no se había dispuesto, un análisis del hombre, una indagación de la vida humana.

Julián Marías, 

Toma de posesión de la Real Academia de B.A de San Fernando (16.12.1990)

Fotogrames:
Con faldas y a lo loco
Los pájaros
El crepúsculo de los dioses
Desayuno con diamantes 
Casablanca
Las fresas salvajes
El Apartamento
Persona

4meses 3semanas 2días

 

Si he de ser sincera m’esperava alguna cosa més contundent. Intense et dechirant com la crítica que li fa Le Nouvel Observateur.

Intensa? Sí. Les llargues seqüències que segueixen a la protagonista del film, Otilia, pels carrers més obscurs dels últims dies del comunisme a Rumania. Desperten aquell sentiment que Freud va patentar amb la seva obra Unheimlich, sense fer gaire esment a la sonda i al fetus. (per tots aquells que no han vist la pel·lícula)

Esgarrifant? Des del meu punt de vista és un sentiment més proper allò sinistre, amb regust d’un director que sembla haver estat impregnat de les primeres obres de Lynch, Tarantino… que s’entremescla amb allò quasi ridícul, o de certa comicitat pel que fa a la inconsciència i la manca de responsabilitats d’una jove universitaria, Gabita, així com d’una societat lligada a uns estereotips molt anclats al poder, que reprimiexen les ànsies d’unes llibertats individuals primordials.

Sabores