Des d'Irlanda enyoro Barcelona.
No hi ha una ciutat igual.
Almenys no la conec.

Una part de mi no ha volgut marxar... M'hi vinculen taaaaantes coses... que m'emociono mirant el 3 a la carta, en un dia com avui que s'otorguen els Premis Gaudí, avui que ha mort un dels últims artistes informalites de postguerra, Antoni Tàpies. I em retorna aquest ai al cor de no haver anat a la Fundació abans de venir cap a Irlanda, però és així. Com moltes coses a la vida, que un cop fetes ja no podem tornar, i el millor que podem fer, i que cal, és acceptar-ho. 

http://www.youtube.com/watch?v=kJdwzY1o7k8